[09/09/2020]
La paraula matraca s’usa actualment per a referir-se a alguna cosa que produïx una molèstia contínua al llarg del temps. S’aplica especialment a la xarrera incontenible d’una altra persona o alguna petició que es formula insistentment. Però este significat no deixa de ser el resultat d’una depuració semàntica que hem anat fent al llarg del temps.
Abans d’este sentit figurat, la paraula matraca s’usava per a anomenar un instrument musical que consistia en una roda de taules fixes en forma d’aspa, entre les quals penjaven unes maces, i que produïa un soroll fort i molt desagradable. S’usava, sobretot, en els oficis de Setmana Santa per a substituir els tocs de campana. I abans encara, en àrab, el mot maṭráqa s’usava per a designar una espècie de maça. Derivava del verb ṭáraq, que significava ‘pegar colps’.
Un dels registres més antics de la paraula matraca en valencià és una anotació de Pedro de Velasco, justícia de la vila d’Alzira, que data de l’any 1582, en què feia constar que la nit anterior li havien donat la «matraca ab paraules molt injurioses».
