[08/03/2023]
Hi ha certs noms propis que, per motius diversos, s’han convertit en noms comuns. Esta reconversió categorial és prou habitual en el cas d’alguns personatges procedents de la tradició bíblica que, a força de sentir reiteradament les seues històries en les predicacions des de la trona, han passat a adquirir en l’imaginari col·lectiu la representació d’una determinada qualitat. No és més que una transferència metonímica, del contingut al continent, en què el nom passa a assumir el significat del que representa simbòlicament la persona al·ludida. Així ha passat, per exemple, en samsó, que ha esdevingut la representació antonomàstica d’un ‘home forçut’; o adam, que ha passat a usar-se per a referir-se de manera genèrica a un ‘home d’aspecte descuidat’; o llàtzer (també sentllàtzer), com a ‘persona plena de llagues’. Els noms de científics també s’han incrustat sovint en el lèxic comú, en part com a reconeixement dels propis col·legues, i així han passat a designar certes magnituds associades als seus respectius camps d’investigació. Eixe és el cas, per exemple, de pascal, newton, becquerel, einstein, gauss, henri, hertz, watt i molts altres.
Hui, en què se celebra el Dia de la Dona, no podem deixar de constatar que quasi tots estos noms són d’hòmens. La realitat és inqüestionable. Com també és igualment evident el relegament social de la dona al llarg de la història. Això és justament el que denuncià Matilda Joslyn Gage, ja en 1883, en el seu assaig Woman as Inventor (‘La dona com a inventora’). A partir d’este assaig, una altra historiadora de la ciència, Margaret W. Rossiter, encunyà modernament l’expressió efecte matilda per a referir-se a la falta de reconeixement de les contribucions de les dones a la investigació científica, i molt especialment quan això té com a conseqüència que el seu treball sovint siga menystingut o, fins i tot, atribuït als seus col·legues masculins.
