[23/07/2020]
Ja férem un apunt sobre la paraula masquereta, que publicàrem el dia 26 de març d’enguany, en plena crisi de la pandèmia del coronavirus, a on informàvem que el Diccionari normatiu valencià donava en una de les accepcions de l’entrada màsquera la definició següent: «careta per a amagar, protegir o medicar la cara, o per a administrar narcòtics». Es tractava d’un sentit relativament modern de la paraula, que apareix registrat en els diccionaris durant anys noranta del segle passat. Altres diccionaris donaven esta mateixa definició, o alguna altra de semblant, en màscara. En qualsevol cas, fora màsquera o màscara, s’optà per seguir les solucions adoptades en altres llengües del nostre entorn: en anglés, mask; en francés, masque; en alemany, maske…
Tot i això, en altres llengües s’ha optat per la forma de diminutiu, sobretot perquè la màsquera sol cobrir tot el rostre, mentre que la masquereta només el cobrix parcialment. En castellà es diu mascarilla, efectivament; i és possible que això haja influït en la difusió en valencià de masquereta (o mascareta); però en italià, per exemple, també es diu mascherina. Hi ha llengües que tenen una major propensió que altres a l’ús del diminutiu, i en valencià és molt evident. El cas és que, atenent l’ús generalitzat del diminutiu, l’AVL ha optat per considerar prioritària la forma masquereta en el sentit indicat.
