[27/01/2020]
La paraula màrtir prové del llatí eclesiàstic martyr, i este del grec mártys, a on tenia el significat de ‘testimoni’. I eixe era, efectivament, el sentit primigeni de màrtir. S’aplicava a aquell que, en defensa les seues creences religioses, patia turment, o fins i tot la mort, per donar testimoni de la doctrina de Jesucrist.
Per extensió d’este significat bàsic, la paraula màrtir passà a aplicar-se a aquells que patixen penalitats en defensa de qualsevol creença. És en este sentit que Gonçal Castelló, escriptor que publicà diverses novel·les sobre la Guerra Civil, en una d’elles, titulada Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats, deia, en referència als capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, que «es convertiren en els màrtirs de la llibertat».
Amb un punt de trivialització, desproveït del sacrifici fet per una causa noble, la paraula màrtir ha passat a usar-se també amb intenció irònica per a referir-se a aquells que tendixen a mostrar els grans sacrificis que estan fent contínuament: «sempre va de màrtir per la vida».
