El pas del temps altera, sens dubte, les prioritats amb què valorem molts temes i no pocs termes, i el que hui és fonamental potser demà no ho serà tant; però el que és ben segur és que moltes de les coses que ahir pensàvem que eren crucials en l’actualitat ens pareixen trivials. Valga com a exemple l’orde dels mesos en el calendari. El mes de març, que hui comença, és actualment el tercer mes de l’any, però en l’antic calendari romà era el primer mes de l’any. L’etimologia de la paraula, sobretot si se situa en un context cultural, ens pot ajudar a descobrir-ne les causes. El nom del mes de març prové del llatí Mārs, posat en homenatge a Mart, déu de la guerra i de la fertilitat de la terra. La vida i la mort estan íntimament lligades a través de la veneració que els romans sentien per Mart. Li pregaven que fera fèrtils les terres que cultivaven i, al mateix temps, que els ajudara a conquistar nous territoris per a engrandir els seus dominis. Tant una cosa com l’altra contribuïen a augmentar el seu benestar material, el dels patricis romans, ni que fora a costa d’esclavitzar els seus nous súbdits.
Però, a més, per una altra banda, Mart era un déu essencial en la mitologia romana. Era considerat el pare de Ròmul i Rem, els dos germans bessons que havien fundat la ciutat de Roma. Segons la llegenda, estos dos germans eren fills de Mart i Rea Sílvia, una bella sacerdotessa dedicada a mantindre el foc sagrat en el santuari de Vesta, que, seduïda per Mart, perdé la seua obligada virginitat. Per això, quan nasqueren els dos germans, foren abandonats en el bosc i alletats per una lloba, feroç i protectora. Es criaren junts i cresqueren units, i també els dos anhelaven convertir-se en reis de Roma. Eixa ànsia de poder feu que s’enfrontaren entre ells no poques vegades. I així fou com, en una d’aquelles discussions, Ròmul matà a Rem, aconseguint poc després la glòria que tant ansiava: coronar-se rei de Roma. Però després, en venjança per l’assassinat del seu germà, son pare, Mart, provocà una forta tempestat que feu naufragar la nau en què viatjava, i Ròmul sucumbí ofegat. El llorer es pansix tan ràpidament com la bellesa dels pètals de la rosa.
Fins i tot la mateixa glòria dels déus és efímera. Mart era en l’Antiguitat un déu poderós. Regia la vida dels pobles. O, si més no, alguns pobles creien que la seua vida estava regida pels designis de Mart. Per això l’any s’iniciava en març. La vida rebrotava durant este mes, i era també en este temps quan s’iniciaven les campanyes militars per a la conquista de nous territoris que eixamplaren els dominis de l’imperi. Passat el rude hivern, es considerava que març era el moment propici per a mamprendre noves gestes bèl·liques en busca de major poder i glòria. Però no sempre fou així. A vegades les campanyes acabaren en fracassos estrepitosos i morts prematures de jóvens soldats ansiosos de béns i fortuna. Potser encara és Mart qui guia la nostra nau vital. O tal vegada tenim a Mart insert en la mateixa naturalesa humana, impetuosa i voluble, que ens porta per camins incerts i ens fa desitjar alhora la pau i la guerra, la plàcida tranquil·litat de la llar i la tempestuosa passió de l’amor carnal. Som humans, molt humans.
