[29/03/2022]
El nom amb què designem les coses no sempre és arbitrari. Al contrari, sovint hi ha raons profundes que expliquen el perquè de cada nom. L’etimologia, combinada amb l’anàlisi cultural de la societat que engendrà cada paraula, sovint ens aporta claus precises per a desentranyar les raons que induïren els nostres avantpassats a batejar la realitat circumdant amb certes paraules, precisament unes i no altres.
Els noms dels mesos és una síntesi d’història cultural. Res és perquè sí. El nom del mes de març, per exemple, es diu així perquè estava dedicat al déu Mart. En el calendari romà era el primer mes de l’any. I no és tampoc cap casualitat. Diverses raons confluïxen per a fer-lo mereixedor d’eixe honor. En primer lloc, vinculat a la genealogia mitològica de Roma, Mart era considerat el pare de Ròmul i Rem. L’inici de la ciutat i del calendari quedaven així indissolublement lligats. Eixa paternitat, per una altra banda, tampoc és casual. Mart era originàriament el déu de la fertilitat, encarregat de fer brotar les plantes i, per tant, de generar la vida. Però Mart, a més, era també el déu de la guerra. La guerra és una activitat plena de mort i destrucció. Pareix contradictori amb la idea de vida exuberant expressada anteriorment. Però per a l’antiga civilització romana la guerra era una fórmula natural de llançar-se a la conquista de nous territoris per a construir el gran imperi que anhelaven. Les aspiracions de glòria i riquesa es canalitzaven a través de la guerra. Per això, passat l’hivern, temps de foscor i restriccions, març era el moment propici per a iniciar noves campanyes bèl·liques. Tot pareix tan antic i, alhora, tan desgraciadament actual.
