[07/12/2021]
Amb la paraula marató se sol al·ludir actualment a una carrera de 42,195 quilòmetres que, des de 1896, any en què se celebraren els Jocs Olímpics a Atenes, s’incorporà al programa d’atletisme. Per extensió, este vocable ha passat a utilitzar-se també per a designar qualsevol activitat llarga i intensa que té lloc en una sola sessió, i que posa a prova la resistència dels participants: «una marató de ball», per exemple. En valencià, per influx de la paraula carrera, se li ha assignat el gènere femení, si bé originàriament començà a gastar-se amb vacil·lacions (en castellà, igual que en francés, és de gènere masculí; en italià i en portugués, en canvi, és femenina, i fins i tot se n’ha adaptat la terminació, feminitzant-la com a maratona).
L’origen de la paraula al·ludix a la Batalla de Marató, que tingué lloc l’any 490 a. C. en una xicoteta planura de la ciutat de Marató, en què els grecs derrotaren els perses, i un soldat, anomenat Fidipides, feu la gesta de córrer més de quaranta quilòmetres per a demanar ajuda als espartans. Segons la llegenda, este brau herald morí extenuant immediatament després de transmetre el missatge.
En grec, la paraula máratho significa ‘fenoll’, planta abundant en aquella zona, i és molt probable que este fora l’origen del nom de la ciutat, tot i que, buscant uns orígens més èpics, hi ha qui fa derivar el nom de la ciutat de l’heroi epònim, fill d’Epopeu, rei de Sició (antiga ciutat de Grècia situada en la costa septentrional del Peloponés, prop de Corint).
