[05/04/2018]
El verb manejar és un derivat de mà, però probablement —si més no en certes accepcions— rebé la influència de l’italià maneggiare, format a partir del llatí manicŭla, amb què es designava el ‘mànec per a subjectar i guiar l’aladre per a llaurar els camps’.
D’este significat originari anà estenent-se, per analogia, a molts altres àmbits: a les ferramentes, a les màquines, als animals… En tots els casos, preservant la connexió semàntica amb el mot primitiu mà, s’al·ludia a una habilitat manual. Però, a poc a poc, en un nou salt metafòric, manejar passà a usar-se com a sinònim de ‘governar, dirigir, controlar’: els diners, un negoci, un assumpte, les persones… Pràcticament qualsevol cosa, i ja sense necessitat de recórrer a les mans; però, això sí, sempre amb habilitat i destresa.
