[08/03/2021]
La paraula llevantança s’usa en valencià —encara que cada volta menys— amb el significat de ‘calúmnia, fals testimoni, juí temerari’. Eixa és, almenys, la definició literal que en dona el Diccionari normatiu valencià. Es tracta de conceptes que, vistos aïlladament, apunten en la mateixa direcció; però, analitzats amb detall, tenen matisos diferencials importants, sobretot si ens endinsem en la delimitació semàntica precisa que tenen, en l’àmbit jurídic, els termes usats en la definició.
L’origen del mot llevantança és dubtós; però, inclús així, amb la càrrega especulativa que tenen moltes vegades les elucubracions etimològiques, ens poden ajudar a delimitar-ne el significat. Per una banda, s’ha apuntat que el seu origen pot ser el resultat d’una alteració del vocable allevança, produïda per la influència del castellà levantar, que, entre molts altres sentits, té també el de «imputar maliciosamente algo falso», segons fa constar el diccionari de la RAE en una de les seues accepcions. Este significat és equivalent al del verb allevar, que sant Vicent Ferrer ja feia servir en un dels seus sermons per a advertir els seus seguidors de «quant gran peccat és allevar fals testimoni».
Però, per una altra banda, atés el desajust cronològic existent entre l’ús del verb allevar i el substantiu llevantança —forma documentada en el segle XIX—, també s’ha apuntat la possibilitat que llevantança siga, en realitat, un derivat de llevant. Reforçant esta idea, cal apuntar també que en castellà no hi ha cap paraula de significat equivalent formada a partir de levantar. Amb tot, en asturià si que existix el mot llevantu, que s’usa amb el significat de ‘calúmnia’. El món de les paraules és un bolic que molt sovint resulta difícil de desenredrar, però resseguint els fils del cabdell podem recompondre algunes connexions.
