[20/04/2018]
Llanterner és el nom d’un ofici tradicional, que originàriament servia per a referir-se a les persones que es dedicaven a encendre i apagar les llanternes (entenga’s fanals des de la perspectiva actual) que il·luminaven les vies públiques. Esta forma prové del llatí laternarius, que ja s’usava en l’antiga Roma amb el mateix significat. Però, amb el temps, la paraula llanterner passà a designar també l’artesà que es dedicava a reparar els atifells de llanta (dita actualment llanda). Abans no es tirava res, sinó que, quan algun objecte patia algun desperfecte, s’arreglava i se li donava nova vida durant algun temps. Com que les conduccions d’aigua també eren de llanda, el llanterner també s’ocupava de fonts, canonades, aixetes i cisternes. En molts llocs, a este ofici se li diu actualment fontaner, i és una forma plenament correcta, derivada de font. La influència del castellà possiblement ha contribuït a augmentar l’extensió d’esta forma en detriment de llanterner. I encara en alguns llocs este ofici rep el nom de lampista, que és un gal·licisme, adaptació del francés lampiste.
