Pronunciació: [ʤásena]. El símbol [ʤ] representa en la notació de l’alfabet fonètic internacional el fonema palatal africat sonor. Casar l’ortografia i la pronunciació de les diverses variants de cada llengua no sempre és una operació fàcil. La pronunciació de les paraules —com a manifestació natural del llenguatge espontani— tendix a la dispersió, mentre que el codi gràfic —fruit d’una regulació i, per tant, ple de convencions— tendix a l’homogeneïtzació. És la dialèctica intrínseca a l’evolució de totes les llengües.
Però, més enllà de qualsevol contraposició simplista basada en els conceptes de correcte i incorrecte, que pot ser útil, i no sempre, en qüestions ortogràfiques, cal constatar en primera instància la variació fonètica pròpia de l’expressió oral, i tractar d’harmonitzar-la amb l’ortografia preservant el màxim respecte per la pronunciació que en fan els parlants, com a resultat d’una evolució natural de les llengües. Partint d’estos paràmetres, podem constatar les diverses pronunciacions que fan els parlants la paraula jàssena. A més de [ʤásena], que és la pronunciació estàndard en valencià, també es diu [ʒásena] (amb pronunciació fricativa de la j inicial), [ʧásena] (amb pronunciació africada sorda, pròpia del dialecte apitxat), [ʤásina] (amb canvi de la vocal e per i, habitual en moltes comarques meridionals), i [ʤáseɾa] (amb canvi de n per r, tal com es diu en algunes comarques septentrionals).
Definició:
1. f. CONSTR. Biga gran.
2. f. CONSTR. Biga que servix de suport a les bigues més xicotetes d’un sostre o d’una teulada.
3.f. TEATRE Part de l’escenari que es troba fora de la visió del públic.
Etimologia:
Es tracta d’un vocable d’origen aràbic. Probablement, és una alteració de l’àrab clàssic ǧasr, que s’usava per a referir-se a un ‘pont de fusta’, però que en la varietat magrebí, per analogia, designava també qualsevol ‘barra’, i, possiblement, a causa d’una confusió amb ǧâʾiza, passà a adquirir després el significat de ‘biga’.
La tercera accepció consignada més amunt, relativa a l’àmbit de les arts escèniques, s’ha incorporat molt recentment al Diccionari Normatiu Valencià, i té un origen molt curiós. Es tracta d’una metonímia usada en alguns teatres per a referir-se a un ample espai rectangular, obert en el centre del mur del fons de l’escenari i situat baix de la jàssena, o biga mestra, que sosté la part superior. Este espai servix d’accés a l’escenari per la part posterior, i també de magatzem de diversos utensilis i bastidors, que en un moment determinat poden ser necessaris per a la representació. Segons les exigències concretes de cada espectacle, a vegades este espai pot ser utilitzat també com a prolongació de l’escenari. En castellà, reflectint la pronunciació apitxada del valencià, se li diu chácena, cosa que fa pensar que molt probablement este sentit sorgí dels teatres valencians i s’exportà al castellà.
Primera documentació: segle XIII.
Citacions:
«Encara hordenaren que null traginer ne null altre hom, de vuy a avant, no sia hosat que gos aportar ni fer aportar o metre dins la ciutat nenguna fusta ab bèsties que sia entegre lo fust, si donchs aquell fust no serà necessari a metre entegre en obra axí com a jàcena o limdar.» (Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, 1296)
«… els escorrims de la pluja que mullaven el rostre de Calabuig havien esdevingut gotes fredes de suor, la vivesa de les flames projectaven ombres deformes i exagerades que es movien i evolucionaven per les irregularitats de l’estança, un pausat gest de mans de Calabuig augmentava un gegantí reflex de foscor contra les parets, el parpelleig instintiu de Cigalot doblegava les bigues i, fins i tot, la jàssena de mobila.» (Vicent Borràs: L’últim tren, 2000)
«La primera nevada, des de la porta d’entrada fins a la primera jàssena feia sis metres.» (Fred Sentandreu Gallego: Mira si he corregut terres…, 2022)
Castellà: jácena. ǁ chácena.
Anglés: main beam.
Francés: poutre maîtresse.
Italià: trave grossa.
Portugués: trave mestra.
