[22/02/2022]
La ira és un emoció bàsica, que es manifesta somàticament a través d’una acceleració del ritme cardíac i un tensament dels músculs. Es tracta d’una reacció instintiva contra algú quan considerem que ha actuat injustament. A diferència de la por, que ens paralitza o ens impulsa a fugir, la ira ens induïx a actuar agressivament contra el causant de la nostra indignació.
Socialment, la ira està mal vista, en tant que suposa una pèrdua de l’autocontrol i dona peu a una actitud violenta. Per a la religió cristiana, la ira és un pecat capital, si bé en l’Antic Testament hi ha referències a la ira de Déu com una actuació apocalíptica contra els pecadors impenitents.
Per la seua banda, l’escriptor italià Dante Alighieri, en la Divina Comèdia, situa les ànimes dels iracunds en el quint cercle del seu viatge a les profunditats de l’avern, i descriu este sentiment com «l’amor per la justícia pervertit a venjança i ressentiment».
La paraula ira és tan antiga com el mateix sentiment a què al·ludix, indissociable de la naturalesa humana. En llatí ja es deia exactament igual, i curiosament ja apareix en les mateixes Homilies d’Organyà, el primer text conegut de la nostra llengua: «ajam caritat vera senes ira».
Cal remarcar, a més, que, segons la normativa gramatical actual, l’article la no s’apostrofa excepcionalment quan precedix la paraula ira. Algú va pensar que es podia confondre amb la lira (instrument musical).
