Pronunciació: [iɱvestiðúɾa].
Definició:
f. Acció o efecte d’investir [= Conferir (a algú) un càrrec o una dignitat important]. L’acte d’investidura de la nova doctora ‘honoris causa’.
Etimologia:
Difícilment podríem comprendre el sentit actual de moltes paraules sense conéixer les pràctiques d’altres èpoques. Eixe és el cas de investidura, vocable d’antigues ressonàncies que manté una plena vigència en l’actualitat. Este substantiu, provinent de la forma llatina investidura, s’havia format per la unió del prefix in-, que significa ‘cap a dins’, el verb vestīre, ‘vestir’, i el sufix -ura, que indica el resultat d’una acció.
El mot llatí investīre al·ludix a la pràctica antiga de posar-se una vestimenta específica associada al fet d’ocupar un determinat càrrec. El poder sempre ha tendit a revestir-se d’elements simbòlics que mostren de manera evident, i a vegades inclús de forma ostentosa, la seua autoritat. Encara actualment, en determinats estaments, com l’Església, l’Exèrcit o la Judicatura, s’usen certs elements —com corones, anells, birrets, casulles, togues o altres elements— que mostren davant dels altres el paper que ocupa cada u en l’escala jeràrquica. Són reminiscències d’un passat, no tan remot, en què el verb investir preservava el seu sentit literal de portar una roba determinada. Ara el poder que atorga un acte d’investidura és sovint una simple metàfora.
Primera documentació: segle XV.
Citacions:
«Axí matex, Sa Majestat, en recompensa de les gràçies que Nós li havem fetes —axí del censo com del pagament de la investitura, que és una gran summa— ha donat al duc de Gandia lo prinçipat de Tricàrico —que és una bella ciutat—, e Carinola —que és un-altra bella ciutat—, e los contats de Claramont e Lúria.» (Alexandre VI: Alguns documents i cartes privades que pertanyeren al segon duc de Gandia, 1494)
«El seu pare li concedí el títol de comte de Ribagorça el 1322, i li va donar la investidura del comtat el 20 de maig a la Seu de Lleida.» (Pere Maria Orts i Bosch: L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, 1997)
«I quan en l’interior del capítol descriu la investidura de tan preciosa peça, sant Miquel afegix este suggestiu aclariment: “O, ínclita Senyora! Veus ací hun manto que tramet a vostra mercé nostre Senyor Déu, lo qual és d’hun brocat blau de tanta magnificència”.» (Ramon Arnau, Record i pensament, 2006)
Castellà: investidura.
Anglés: investiture.
Francés: investiture.
Italià: investitura.
Portugués: investidura, investimento.
