[15/05/2020]
El verb inocular és un cultisme pres del llatí inoculare, compost pel prefix in-, que significa ‘cap a l’interior’, i oculare, derivat de oculus, ‘ull’. Literalment, venia a significar una cosa així com ‘ficar l’ull cap a l’interior’; però el significat real s’aproximava més al que actualment en diríem fer un mal d’ull, una pràctica esotèrica basada en la creença que es podia exercir, a través de la mirada, una influència malèfica sobre algú. Però en llatí el vocable oculus també s’usava, per la similitud amb la forma de l’òrgan de la vista, per a referir-se a la gemma d’una branca des d’on creix una tija o un refillol, sentit que encara es conserva en la paraula ull. A partir d’eixa translació semàntica, inocular passà a usar-se amb el significat de ‘implantar un brot o un ull d’una planta en una altra’; el que actualment en diríem empeltar.
Com una projecció d’esta mateixa idea de penetrar en l’interior d’un organisme viu, durant el segle XVIII els científics recuperaren el verb inocular atribuint-li el significat de ‘introduir microorganismes patògens en el cos d’una persona sana per a generar anticossos que li permeten immunitzar-se enfront d’una determinada malaltia contagiosa’. Este és el principi a partir del qual s’han dissenyat les vacunes actuals.
