[04/04/2022]
La paraula inflació, en el seu sentit més bàsic, és l’acció o l’efecte d’inflar. Això és almenys el que diuen els diccionaris. I potser en algun moment fou així. En llatí, efectivament, el terme inflatio, del qual prové la nostra inflació, significava això. Però en l’ús popular valencià esta idea s’ha expressat, des de ben antic, amb les formes inflor o unflor. El mot inflació, de fet, apareix registrat per primera vegada en els nostres repertoris lexicogràfics en 1839, concretament en el diccionari del traiguerí Pere Labèrnia; però, curiosament, amb el significat de ‘supèrbia, vanitat’. Segurament es tractava d’un calc del castellà. En els diccionaris d’espanyol este sentit apareix registrat un segle abans.
Amb tot, des de fa unes dècades el terme inflació s’usa quasi exclusivament per a referir-se a un augment general dels preus. Este significat tan específic ens ha vingut de l’anglés, llengua en què s’encunyà en la teoria econòmica a mitjan segle XIX. La conseqüència més directa de la inflació és una disminució del valor del paper moneda; és a dir, amb una mateixa suma de diners es poden adquirir menys béns. Les causes poden ser molt variades. La més habitual és una elevació dels costos de determinats productes bàsics, que es transmeten en cadena a molts altres; però també pot ser deguda a una reducció de l’oferta o a una excés de demanda; i, naturalment, a un desequilibri en les estructures productives o els canals de distribució.
Siga com siga, durant l’últim mes els preus s’han disparat un 9,8 %. És convenient tindre una certa idea del que significa inflació.
