[20/12/2019]
La paraula immunitat prové del llatí immunĭtas, formada pel prefix im- (variant de -in, que aporta un valor negatiu), el vocable munis (que significava ‘càrrec o servici públic’) i el sufix -ĭtas (que ha derivat en el nostre sufix -itat, amb què es conferix un valor abstractiu de ‘qualitat de’).
En l’Edat Mitjana, la immunitat feia referència a la situació en què es trobava algú a qui el monarca havia concedit el privilegi d’estar eximit de pagar tributs en atenció als servicis prestats a la Corona. Però, modernament, a partir de la separació dels poders executiu, legislatiu i judicial, la immunitat passà a entendre’s com una prerrogativa dels membres dels parlaments, que els eximia de ser detinguts, processats o jutjats sense l’autorització prèvia de la cambra de què formaven part. L’objectiu de la immunitat parlamentària era preservar els representants del poble de la ingerència dels altres poders.
