[04/12/2017]
La paraula immune prové del llatí immunis, composta del prefix de negació im- i munis, que significava ‘càrrec o servici públic’. El significat originari de immune, per tant, era ‘lliure de càrregues o exempt de l’obligació de realitzar qualsevol servici’. I amb este sentit és com s’utilitzava en l’antiguitat: «per voler de Déu fon-ne inmune de aquelles penes», diu sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons.
Però el significat més habitual de la paraula immune en l’actualitat fou creat pel bacteriòleg francés Louis Pasteur en 1879 per a referir-se a un organisme viu que té una resistència, natural o adquirida, a un agent infecciós o tòxic. Este significat, en realitat, té un origen etimològic diferent. Deriva de munio, que volia dir ‘fortificació’. És esta idea de muralla protectora la que subjau en la nova accepció encunyada per Pasteur. I, ja més modernament, per un procés de metaforització literària, s’ha creat un nou sentit de immune per a referir-se a qui és (o aparenta ser) insensible a les crítiques o insídies dels altres.
