immiscir-se

Pronunciació: [immisíɾse].

Definició:

v. pron. Ficar-se en els assumptes dels altres sense tindre ni raó ni autoritat per a fer-ho. No m’agrada immiscir-me en la vida privada dels altres.

Etimologia:

Prové del llatí immiscēre, formada per la unió del prefix -in (que adopta la forma im- en paraules començades per b, m o p) i el verb miscēre, ‘mesclar’. Però esta forma, d’evolució lògica impecable, és un cultisme recent. La primera documentació, de fet, data del segle XX. En realitat, des de ben antic s’havia dit immiscuir-se (i també enmiscuir). Inclús en tots els diccionaris històrics del conjunt de la nostra llengua la forma que apareix arreplegada fins al segle XX és immiscuir-se. Així és, de fet, com apareixia, per exemple, en els diccionaris de Labèrnia, d’Escrig o de Martí Gadea, i també, més recentment, en el Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover-Moll, o encara en el més recent Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua només admet immiscir-se, i és per tant, esta forma, la que cal usar en els registres formals, però no s’hauria de pensar que els parlants que diuen immiscuir-se no saben parlar correctament el valencià. No s’ha de confondre la llengua —que és el sistema de signes orals que els membres d’una comunitat usen per a comunicar-se— amb la normativa lingüística —que és el conjunt de convencions que regulen l’ús formal d’una llengua—.

Primera documentació: immiscir-se, segle XX; inmiscuir, segle XV.

Citacions:

«Ab acte rebut per dit Pau Vaziero a XVI de octubre M DC XIII los hereus del sobredit Nofre Joan Roures veneren dita casa al convent y monestir de monges de Santa Anna per immiscuir en dit convent.» («Festa de Sancta Maria de Agost»,  Capbreu de la Confraria d’Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII), 1470)

«Alfons XII sabé ser un monarca constitucional i mai no s’immiscí en les funcions del Govern durant el decenni que regnà (1875-1885).» (Manuel Sanchis Guarner: La ciutat de València, 1972)

Castellà: inmiscuirse.

Anglés: interfere.

Francés: s’immiscer.

Italià: immischiarsi.

Portugués: misturar ǁ envolver.

Més informació