[08/12/2021]
L’adjectiu immaculat prové del llatí immaculātus, forma resultant de la combinació del prefix ‑in (modificat en -im per contacte amb una paraula començada en m), que aporta un significat de negació o privació; el substantiu macula, que tenia el valor de ‘taca’, ‘senyal que embruta un cos’, i el sufix -atus (que derivà en -at), usat per a la formació d’adjectius.
Però en llengua vernacla immaculat passà a usar-se figuradament per a referir-se quasi exclusivament a la Mare de Déu o a algun dels seus atributs, al·ludint al fet que havia nascut sense la màcula del pecat original i que, amb plena puresa de cos i ànima, concebé de manera asexuada Jesucrist, per obra i gràcia de l’Esperit Sant: «en lo immaculat ventre de la verge Senyora», escrivia Joan Roís de Corella en Lo cartoxà l’any 1495.
I així fou com la paraula immaculada passà a designar, per antonomàsia, la Mare de Déu, i després a convertir-se en una advocació mariana, de la qual s’han creat diversos antropònims. A més de Immaculada, també tenen valor de nom propi les variants Imma, Ada, Concepció i Conxa. Moltes felicitats!
