[27/11/2020]
La paraula ídol prové del llatí idōlum, i este del grec eídōlon, que significa ‘imatge’. En l’antiguitat, esta veu s’usava per a referir-se a pintures o escultures de divinitats o de personatges cèlebres. La seua representació tenia per objecte mantindre’n viu el record entre la població i afavorir així la seua veneració.
Però, en l’àmbit religiós —especialment en el si de les tres religions abrahàmiques—, les representacions figuratives han suscitat intensos debats teològics, en tant que alguns sostenien que propiciaven una transferència de la realitat representada a l’objecte de culte, donant lloc a confusos episodis d’idolatria. Fruit d’esta diferent perspectiva, encara en l’actualitat la representació icònica de Déu està estrictament prohibida tant en el judaisme com en l’islam.
Al marge d’estes controvèrsies, la paraula ídol ha passat a usar-se en l’actualitat per a referir-se a algú que és objecte d’una gran admiració, i que sovint constituïx un referent del que uns altres aspiren a convertir-se. Cantants, actors, futbolistes o altres persones famoses han esdevingut els ídols de moltes persones, sobretot entre els més jóvens, que seguixen amb atenció cada un dels seus moviments i imiten la seua manera de parlar, de vestir o de comportar-se.