[16/11/2020]
En els temps de reclusió que ens ha tocat viure per efecte de la pandèmia covidiana que patim, un dels sectors econòmics que més se n’ha ressentit és el turístic, compost especialment per milers d’establiments dedicats a la restauració i a l’hoteleria. La paraula restauració designa el ‘conjunt de restaurants’, i hoteleria, el ‘conjunt d’hotels’. Tant un mot com l’altre ens han vingut del francés: restauració és una adaptació de restauration, i hoteleria, de hôtellerie. Però, mentre que la paraula restauració s’ha aclimatat bé en valencià (probablement perquè ja teníem prèviament la paraula restaurant), el vocable hoteleria, en canvi, tot i que també teníem hotel ben assentat en el nostre vocabulari, en la mesura que entrava en concurrència amb la solució castellana hostelería, sovint s’ha percebut com una forma estranya. Hoteleria és un neologisme: entrà en els diccionaris en els anys noranta del segle passat. En valencià també teníem hostaleria, però no s’usava en este sentit sinó com a sinònim de hostal. Esta forma, dins de la terminologia actual, es reserva per a un tipus d’establiments molt semblants als hotels però de menor categoria. Partint d’esta realitat, pareix lògic que al sector que agrupa tots els hotels se l’anomene hoteleria.
