[07/03/2019]
La paraula hotel ens ha vingut modernament a través del francés hôtel. L’accent circumflex sobre la vocal o de la forma francesa originària ja indica que s’ha produït l’elisió d’una consonant. En francés antic, efectivament, es deia hostel, que provenia del llatí hospitale, substantivació de l’adjectiu hōspitalis, que significava ‘relatiu als hostes’. Un hospitale era, per tant, una casa que acollia hostes, sovint per motivacions caritatives. Este sentit, de fet, manté una relació amb hospitalitat, ’acció d’allotjar un estrany’.
Però l’hotel en el sentit modern és una creació recent. Abans existien, naturalment, les cases d’hostes, i els albergs, i les fondes. Però els hotels suposen un refinament dels servicis que oferien aquells altres establiments. La primera definició que donaven els nostres diccionaris de la paraula hotel era precisament ‘fonda de luxe’. En valencià fou Teodor Llorente el primer a utilitzar-la, quan, referint-se a l’hospital de Portaceli, escrivia l’any 1900 que «no sembla un hospici: té l’aspecte d’una bona casa de salut; les cambres pareixen d’hotel».
