13/11/2019]
La paraula hòstia prové de la forma homònima llatina, que originàriament s’usava per a fer referència a la víctima d’un sacrifici (normalment un cabrit o un corder), oferida expiatòriament per a aplacar la ira dels déus. El cristianisme reconvertí el significat de la paraula hòstia per a designar un full prim i redó de pa àzim, que simbòlicament representava el cos de Crist, i que s’oferix en l’eucaristia per a combregar.
Modernament, el mot hòstia ha adquirit altres significats, considerats blasfems des de l’òptica cristiana, com ara el que fa referència a un ‘colp violent’ i, figuradament, a un ‘succés calamitós’ («És una hòstia com un piano», deia recentment un polític, referint-se als resultats electorals que havia obtingut el seu partit). Al voltant d’esta idea bàsica, s’han anat creant tot un seguit de frases fetes que tendixen a ponderar estats molt diversos, com ser l’hòstia, ‘extraordinari’; o anar a tota hòstia, ‘molt ràpid’; o tindre mala hòstia, ‘mal geni’; o estar de mala hòstia, ‘enfadat’; o haver fet un pa com unes hòsties, ‘un gran desficaci’.
