[28/05/2018]
La paraula honestedat prové del llatí honestĭtas, i està relacionada en el seu origen amb l’honor, que apunta a la pròpia estima i a la consideració que els altres tenen d’u mateix. Com a concepte filosòfic, este terme presenta variacions importants segons les doctrines religioses i morals imperants en cada moment i en cada societat; però, de manera genèrica, s’associa a una qualitat que fa actuar amb honradesa, justícia i equitat.
Tot i això, tradicionalment s’ha fet una distinció entre honrat i honest. La primera d’estes dos formes s’associava a la idea de probitat i integritat, mentre que honest es reservava per a qüestions relacionades amb la decència i el decor. Enric Valor, de manera molt gràfica, deia que l’honradesa fa referència a qüestions de cintura cap amunt, mentre que l’honestedat va referida a qüestions de cintura cap avall. Però esta distinció, segurament per influència de l’anglés honesty, cada vegada està més diluïda.
