[22/12/2019]
La paraula hivern prové del llatí vulgar hibernum; en llatí clàssic se’n deia tempus hibernum, ‘estació hivernal’. Amb este mot es designa una estació de l’any compresa entre el 22 de desembre, moment en què té lloc el solstici d’hivern, amb la nit més llarga de l’any, i el 21 de març, que és quan té lloc l’equinocci de primavera. Això passa en l’hemisferi nord; en l’hemisferi sud, l’hivern transcorre entre juny i setembre. Climatològicament, l’hivern es caracteritza per unes temperatures baixes i perquè hi ha menys hores de llum solar.
Una cosa i l’altra provoca una reducció de la vitalitat. La vida no es deté, però el ritme vital es minora. El verb hibernar, de fet, fa referència al reajustament fisiològic dels òrgans de certs animals per a poder resistir millor les condicions adverses d’esta etapa de l’any. Figuradament, l’hivern se sol associar a la reclusió i la introspecció. L’expressió l’hivern de la vida és una metàfora recurrent en literatura per a referir-se a l’última etapa del cicle vital. En fi, l’hivern ha arribat.
