[12/10/2018]
El terme hispanitat és de creació recent. Els primers textos on consta esta paraula són de la dècada dels trenta del segle passat, encara que el seu ús començà a generalitzar-se en els anys huitanta. Inicialment, amb este vocable es feia referència al conjunt de pobles que compartixen la llengua i la cultura espanyoles. Però, més enllà d’esta simple amalgama de parlants, la hispanitat, imitant la idea de la francophonie francesa, transcendix este caràcter merament descriptiu per a aspirar a ser també un sentiment d’unitat basat en la pertinença a una cultura. La Llei 18/1987, que instaura la festivitat del 12 d’octubre, establix explícitament la voluntat d’iniciar una projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus.
La paraula hispanitat prové de l’adjectiu hispà combinat amb el sufix -itat, que conferix una valor abstractiu de ‘qualitat de’. Hispà, per la seua banda, procedix del topònim Hispània, que era la denominació donada pels fenicis a la península Ibèrica.
