[05/09/2016]
La paraula guirigall és una veu d’origen onomatopeic. Probablement, és una adaptació de la forma castellana guirigay, que fou utilitzada per primera vegada (o, almenys, eixa és la primera referència literària coneguda) per Lope de Vega en el poema La gatomaquia l’any 1632. En valencià, el primer diccionari que registrà la paraula fou el del traiguerí Pere Labèrnia, publicat en 1839, també amb la grafia guirigay. Però, siga quin siga el seu origen, la paraula guirigall està fortament arrelada en valencià, i és necessària per a descriure la confusió generada per moltes persones reunides en un mateix lloc que parlen al mateix temps, sense escoltar-se, increpant-se els uns als altres, escridassant-se descortesament. Val a dir que, si fou realment Lope de Vega qui creà la paraula, estigué molt inspirat.
