[28/02/2016]
La paraula guardó prové del germànic widarlon, que era un mot compost de widar, que significava ‘enfront de’, i lon, equivalent a ‘pagament’, ‘agraïment’, possiblement alterada per influència de la forma llatina donum, ‘do, donatiu’. El rei Jaume I en deixa constància en la seua Crònica: «que tot lo món diga que bon guardó vos havem retut per lo servici que·ns havets feyt». La forma galardó també apareix usada en valencià des de finals del segle xvi, i és arreplegada fins i tot pel diccionari d’Escrig. La variant clàssica guardó és recuperada literàriament durant el segle xx amb el valor de ‘premi o recompensa obtinguda pels mèrits o pels servicis prestats a alguna causa’. Derivats de la mateixa arrel, en castellà tenim la forma galardón, que antigament presentava també la forma gualardón; en anglés, guerdon, i en portugués, galardão.
