[25/02/2019]
La paraula guapo prové del llatí vappa, que originàriament s’usava per a referir-se a un vi fermentat, insípid, com si l’essència del vi s’haguera evaporat. La forma vappa, de fet, està relacionada etimològicament amb vapor. En el mateix llatí, partint d’esta idea de corrupció però traslladada a l’àmbit moral, la paraula vappa passà a aplicar-se a hòmens que actuaven amb pocs escrúpols. I encara hui perdura aquell valor antic en alguns territoris de l’espanyol americà. Un dels significats que registra el diccionari de la RAE de guapo és precisament «hombre pendenciero y perdonavidas».
Tot i el seu origen castellà, la paraula guapo penetrà en el valencià durant el segle XVIII, i el seu ús s’ha fet molt general, si bé amb el significat de ‘persona d’aspecte bell i agradable’. Però, així i tot, encara preserva parcialment el seu significat primitiu en casos com «a vore qui és el guapo que planta cara a eixe bandarra». Modernament, l’ús de guapo s’ha estés també a referències no personals en casos com «una casa molt guapa» o «una festa molt guapa».
