[01/12/2016]
La paraula gual originàriament feia referència al lloc d’un riu, pla i poc profund, per on es podia passar caminant; però actualment este vocable es fa servir sobretot per a referir-se al tribut que dóna dret a l’accés d’un vehicle a un garatge, anul·lant el dret d’altres vehicles a aparcar en un espai determinat de la calçada.
Antigament, la forma més estesa era guau, que derivava del llatí vadum. I així és com apareix en el Llibre dels feits del rei Jaume I: «E passam sobre Paterna e sobre Manizes a un guau que un adalil sabia».
La forma vado, considerada modernament un castellanisme, també és habitual en els textos del segle xv, com ara el Col·loqui de dames, de 1485: «Senyores bones, / més gentils entre les dones / de noble strado, / y apendreu passar lo vado».
