None
La paraula graníssol fa referència a un tipus de precipitació que es compon de grums irregulars de gel. La dimensió d’estes boletes gelades pot oscil·lar considerablement, i, segons la mida, sovint rep denominacions diferents: pedra, granís, graníssol… En concret, segons el codi METAR (MÉTéorologique Aviation Régulière), que s’utilitza com a estàndard per a catalogar els diversos fenòmens meteorològics, el graníssol té un diàmetre inferior als 5 mm.
Popularment, este fenomen —tan perjudicial per als cultius agrícoles— presenta una gran variació geodialectal. Així, es pot sentir, segons les zones, calamarsa, calabruix, calabruixó, granissó, granissol (amb la vocal tònica sobre l’última síl·laba)…
Siga quin siga el nom que reba, este fenomen s’origina a partir de partícules sòlides que són arrossegades cap amunt per forts vents, a les quals es van adossant gotes d’aigua que, quan arriben a una certa altura, es congelen, i es precipiten a terra pel seu propi pes.
El mot granissol és un diminutiu de gra. Però en llatí este fenomen no estava vinculat al granum (ètim de gra), sinó que rebia el nom de grando, i d’esta forma, evolucionada, han sorgit la italiana grandine i la romanesa grindina. En altres llengües romàniques, en canvi, s’ha produït, igual que en valencià, una associació semàntica analògica amb el gra, i així és com han sorgit en castellà i en portugués granizo, i en gallec graínzo.
