14/02/2023
El cine —o, almenys, els seus protagonistes més visibles: les actrius i els actors, especialment en la seua projecció mediàtica— està intrínsecament lligat a la paraula glamur. La definició que en dona el diccionari ressalta explícitament eixa vinculació: ‘encant sensual i sofisticat que provoca admiració general, característic especialment d’algunes estreles del cine i l’espectacle’. L’escriptora Consol Royo remarca en el seu llibre Vull ser una barbi que el glamur, a més, està necessàriament dissociat de la vida quotidiana: «La sensualitat, el glamour, la bellesa en estat pur no han estat creats per amagar-se darrere d’una bata blanca o de llibres polsegosos».
Per una altra banda, pel contrast entre la forma gràfica utilitzada per l’autora (glamour) i l’entrada d’este apunt (glamur), ja es veu que es tracta d’un estrangerisme. Com sol ser normal en els préstecs d’altres llengües, en un primer moment se solen utilitzar amb la grafia pròpia de l’idioma d’origen i, posteriorment, si arriben a consolidar-se en la llengua d’arribada, passen a adaptar-se gràficament. El fet que ja s’hagen creat derivats com glamurós revela un grau de consolidació important, i això ha fet que s’haja incorporat al diccionari adaptada gràficament.
Però les paraules no sorgixen del no-res. Sovint tenen una llarga història. A nosaltres el glamour anglés ens arribà en l’últim terç del segle passat. L’anglés l’havia pres de l’escocés, a on antigament s’usava amb el significat de ‘màgia’; encara que en última instància el seu origen remot cal buscar-lo en el grec clàssic grammatiké, ‘gramàtica’. L’explicació de per què este vocable evolucionà a glamur, adquirint el significat que té actualment, no deixa de ser curiosa. I és que els antics fetillers, coneixedors de la gramàtica, eren capaços de llançar conjurs i entrar en contacte amb les forces sobrenaturals. O això es creia. La màgia de les paraules inintel·ligibles els conferia poder davant del poble analfabet. Uns —amb fàtua arrogància— es creien savis, i els altres —amb ingènua ignorància— creien que aquells que parlaven ampul·losament, usant veus estranyes, eren sabuts. Ben mirat, si atenem el sentit original, el glamur no està només en el cine.
