[12/06/2023]
La paraula gigafactoria està de moda. Entre altres motius perquè està associada a la fabricació de bateries per a cotxes elèctrics. Segons sembla, el futur de l’automoció; almenys, del futur més o menys immediat, eixe que podem entreveure sense somiar en l’horitzó temporal. Però, a més, entre els valencians, el mot gigafactoria ha adquirit de sobte un significat molt especial. Si les previsions es complixen —i les dos grans companyies automobilístiques que han mostrat interés acaben d’instal·lar definitivament les seues plantes de producció de bateries elèctriques en el nostre territori—, es remodelarà una part important del nostre paisatge industrial, amb tot el que això implica per a les persones que treballaran en el sector i les noves inversions complementàries que previsiblement es generaran. Així que bé està que sapiem què significa exactament este terme i com s’ha gestat.
Tal com passa amb tants altres vocables de la nostra comunicació quotidiana, encara que siguen de creació recent, cal remuntar-se a les llengües clàssiques per a poder entendre la seua gènesi. Este el cas de gigafactoria, que s’ha creat com a resultat de la unió del prefix giga-, procedent del grec gígas, ‘gegant’, i factoria, format a partir de l’arrel del verb llatí facere, ‘fer’, combinada amb els sufixos -tor, ‘el que fa’, i ‑eria, que fa referència a un lloc (com adrogueria, galeria i tantes altres veus patrimonials). Per a poder comprendre més clarament el sentit actual d’esta paraula, cal tindre present que factor passà a usar-se en l’Edat Mitjana per a referir-se a algú que comerciava en representació d’un altre, i la factoria era específicament el local instal·lat en les colònies o altres països destinat a promoure les relacions comercials amb la metròpolis.
Amb estos antecedents, en 2013 començà a usar-se la paraula gigafactory en anglés per a referir-se a la fàbrica de bateries d’ions de liti que l’empresa Tesla construí en l’estat de Nevada, als Estats Units. Este tipus d’empreses prompte s’expandiren pet tot el món. La cosa designada i la paraula amb què es designa van quasi sempre de la mà. Les paraules no sols són el reflex de la nostra història; són també el testimoni del món globalitzat en què vivim.
