[09/03/2020]
La paraula gènere prové del llatí gĕnus, gĕnĕris, que derivava de gignĕre, ‘engendrar’. Antigament també s’usaren les variants genre i gendre, però sobretot gènero —constatable ja des del segle XV—, que ha perdurat col·loquialment fins a l’actualitat.
Inicialment s’utilitzava amb el significat de ‘llinatge, nissaga’, i posteriorment per a referir-se a un conjunt d’éssers vius que compartixen una sèrie de trets essencials. És en este sentit que parlem, per exemple, del «gènere humà», tot i que en biologia esta categoria de classificació té un caràcter molt precís. En gramàtica també s’ha usat tradicionalment la paraula gènere per a classificar certs mots dins de les categories de masculí i femení, segons que puguen estar precedits dels articles el o la. Això ha fet que, en part, el gènere haja passat a assimilar-se al sexe en relació a les característiques, els rols i les funcions que s’associen culturalment a hòmens i dones. Partint d’este nou significat, modernament s’han encunyat expressions com identitat de gènere o violència de gènere.
