[15/11/2018]
El verb gemecar s’usa bàsicament en referència a l’emissió de sons que expressen dolor o pena. Prové del llatí vulgar gĕmĭcare, que derivava del llatí clàssic gĕmĕre, i que en castellà ha donat lloc a gemir. L’ús de gemecar ja apareix documentat en els sermons de sant Vicent Ferrer, en què advertia als pecadors que «gemecaran aquells qui fugiran, e axí com la coloma és temerosa de l’esparver, axí aquells de l’Antichrist». Paradoxalment, per causes totalment diferents, el verb gemecar també s’usa per a fer referència als sons somorts que expressen plaer sexual.
També existix la variant gemegar, a partir de la qual s’ha creat l’expressió qui gemega ja ha rebut, que es diu per a al·ludir a aquell que es queixa d’una desgràcia ja consumada, i que per tant ja no té remei.
