Pronunciació: [gálta]
Definició:
1. f. ANAT. Part de la cara que s’estén a cada costat des dels ulls fins a la barba. Li va fer les galtes roges. Té les galtes molt plenes.
2. f. Conjunt de cases que formen una de les cares d’un carrer.
3. f. ARM. Placa de banya, de fusta o altres materials que es col·loca a banda i banda del mànec de les pistoles, dels revòlvers o dels ganivets. Un ganivet amb les galtes de vori.
4. f. FUST. Tros de fusta resultant de rebaixar el gruix del bastiment.
5. f. TÈXTIL/TECNOL. Lliç [Conjunt de bagues muntades en unes barres o un marc que servix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligatge que s’executa].
6. carrer de mitja galta V. carrer 16. [Carrer amb una sola fila de cases].
7. galta del cul f. Natja 1. [Part carnosa del cos situada en la part inferior i posterior del tronc, entre la cuixa i la cintura]
Etimologia:
Es forma per evolució de l‘antiga variant gauta, procedent de *gáuota, forma procedent d’una llengua preromana, compartida després per altres llengües romàniques, i que probablement descendia de l’indoeuropeu *gonunta, d’a on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms que es referixen a la ‘galta’ o a la ‘mandíbula’.
Primera documentació: segle XIII.
Citacions:
«E, prenent-lo per les galtes, lo besà» (Anònim [probablement, Enyego d’Àvalos]: Curial e Güelfa)
«E acostà’s tant envers Tirant e tirà-li un bot de lança, e per ço com no tenia bavera donà-li enmig de la galta e derrocà-li IIII quexals, de què perdé molta sanch» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch)
Castellà: mejilla.
Anglés: cheek.
Francés: joue.
Italià: guancia, gota
Portugués: bochecha
