[09/11/2022]
Les galletes s’han convertit, des de fa temps, en un aliment especialment consumit en el desdejuni o en el berenar, i a vegades també en les postres, per a acompanyar el café o altres infusions. La seua varietat de formes i sabors és immensa. Segurament per això resulten tan atractives per als més menuts. Sempre n’hi ha d’alguna classe capaç de seduir els paladars més exigents. En essència, una galleta és una pasta cuita al forn feta amb farina i sucre; però, a més —i en això consistix la gràcia de les galletes—, pot portar molts altres ingredients, com ara ou, mantega, xocolate, coco, confitura…, que proporcionen a cada varietat unes característiques peculiars i distintives.
Hi ha antecedents de les galletes que es remunten a temps molt remots, però la paraula galleta en si, amb un significat més o menys semblant a l’actual, és prou recent. El seu ús es documenta en el segle XIX. La primera referència és concretament del Diccionario valenciano-castellano, del notari llirià Josep Escrig, publicat en 1887. Ens havia arribat del francés galette, sens dubte a través del castellà galleta. Per eixe motiu, en el nostre àmbit lingüístic alternen les dos variants: galleta i galeta. Però, en realitat, aquella galleta tenia ben poc a veure amb les galletes actuals. Originàriament, esta paraula s’usava per a referir-se a una espècie de coqueta sense rent, cuita dos voltes, que feia que es conservara en bon estat durant molt de temps, i això permetia que poguera consumir-se en les llargues travessies marítimes. El mot francés originari s’havia format, curiosament, per derivació de galet, que era el nom que es donava als cudolets que hi ha en les rambles dels rius o en les platges, i que han adquirit una forma arredonida per la fricció provocada pel seu arrossegament a través d’un corrent d’aigua o per l’embat de les ones. Una simple translació analògica.
Però potser encara és més curiosa la raó per la qual també usem la paraula galleta (adaptació del cookie anglés) per a referir-nos a la seqüència de caràcters que és enviada des d’un servidor web a un navegador perquè certes informacions es puguen recuperar en visites posteriors. Prové concretament d’un clàssic conte dels germans Grimm en què els dos protagonistes, Hansel i Gretel, són abandonats en el bosc, però gràcies al rastre de dolços que van deixant poden tornar a casa. La llengua està farcida de metàfores. Pura poesia.
