[08/02/2018]
La paraula galimaties prové del francés galimatias. Tot i que l’origen d’este vocable és incert, l’etimologia més acceptada actualment apunta que és una derivació de l’expressió grega katà Matthaîon, ‘segons Mateu’, que fa al·lusió a la fórmula introductòria amb què este evangelista descriu confusament la genealogia de Crist: «Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram…», i així fins a completar catorze generacions.
És comprensible que els assistents als oficis religiosos, després de sentir esta salmòdia recitada en llatí amb un to monòton, associaren la paraula galimaties a un discurs enrevessat, i des d’esta base semàntica encara s’amplià després el significat per a fer referència a qualsevol situació embolicada i confusa.
