[24/03/2017]
La paraula gaiata prové de la forma cajatus, pròpia del llatí vulgar hispànic. Originàriament, la gaiata designava un bastó, normalment encorbat en la part superior, usat com a suport per a ajudar-se a caminar. En valencià, a més de gaiata, s’ha generat amb el mateix significat la forma gaiato. Però la variant gaiata s’ha conservat sobretot vinculada a les festes de la Magdalena de la ciutat de Castelló de la Plana per a fer referència a uns monuments vistosament il·luminats que es planten en les vies públiques. El nom de gaiata referit a estos monuments prové de la llegenda segons la qual, quan Jaume I expulsà els habitants de les alqueries de la Plana, els que vivien als voltants del castell de Fadrell baixaren cautelosament durant la nit ajudats de fanals penjats de les gaiates per a ocupar estes terres més fèrtils.
