[07/06/2022]
La paraula fuster és un derivat de fusta. El sufix -er, provinent del llatí -arius, ha sigut molt productiu a l’hora de formar nous vocables. Aporta a l’arrel a què s’afig significats molt variats; en el cas concret de fuster, fa referència a algú que es dedica professionalment a la fabricació d’objectes de fusta. Amb el mateix procediment compositiu, s’han format molts altres mots que indiquen igualment el nom de professions, com ara ferrer, forner, sabater, etc., que, a més, s’han convertit en el llinatge identificador d’una família. Durant molt de temps, fou normal que els pares ensenyaren la seua professió als fills i els transmeteren la propietat del seu taller o obrador, cosa que lògicament redundava en la consolidació del cognom.
Com a expressió d’eixa tradició professional i onomàstica, el cognom Fuster apareix documentat des de ben antic. En el Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, en una anotació datada en 1269, s’establix l’obligació que un tal Andreu Pastor «pague LX sous e refaça la tala que Johan Fuster demane». El cognom Fuster està molt arrelat entre els valencians. En la Comunitat Valenciana hi ha exactament 8.408 persones que tenen eixe cognom, quasi la mitat dels 17.173 que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, tenen eixe cognom en tota Espanya. I, per poc que s’indagara en els seus orígens, és molt probable que molts dels que tenen el cognom Fuster que no viuen actualment en terres valencianes siguen descendents de valencians.
