franja

[29/05/2020]

Tot i això, hi ha indicis que fan pensar que el mot franja també ens arribà per via hereditària. Joanot Martorell escrivia en 1490 en la seua famosa novel·la de cavalleries que «ixqué vestit aquell dia Tirant ab un gesaran de malla e les mànegues de franja de or». Reforçant esta hipòtesi, tenim també l’ús de franja (o el seu diminutiu frangeta), habitual en valencià, per a referir-se al ‘floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front’ (dit flequillo en castellà), accepció desconeguda tant en castellà com en francés, però documentada en llatí.

Més informació…