[22/03/2023]
El fracàs és consubstancial a la condició humana. Tan natural com l’èxit. Són les dos cares de la mateixa moneda. A vegades es guanya i altres es perd. En qualsevol confrontació, en què una o més persones aspiren a un mateix objectiu, hi ha necessàriament uns guanyadors i uns perdedors. I això al marge de la major o menor propensió de certes persones a reeixir o fracassar en els seus anhels o iniciatives. Les causes de cada fracàs són sempre molt particulars; però de manera genèrica es pot considerar que molt sovint són conseqüència d’una anàlisi poc realista de la pròpia capacitat a l’hora d’afrontar un projecte, la falta de disciplina per a aconseguir la meta desitjada o bé l’aparició de circumstàncies sobrevingudes… Encara que ara, en este apunt lingüístic, tampoc importa massa desgranar tots els motius possibles que poden abocar-nos al fracàs. Només ens interessa destacar la seua naturalitat.
I justament per això, contrastant amb eixa naturalitat, no deixa de ser cridaner que la primera ocurrència de la paraula fracàs no es registre en valencià fins a mitjan segle XVIII. Els fracassos són vells; la paraula, en canvi, és relativament novella. Fou concretament el notari Carles Ros qui, en 1746, escrivia en un col·loqui que «deixant estos fracasos, mon llinache vull contar». Ací aprofitarem per a resseguir el llinatge de la paraula. És molt possible que a nosaltres ens vinguera a través del castellà fracaso, llengua a on es documenta a mitjan segle XVI. Però al castellà havia arribat de l’italià fracasso, documentada ja a començaments del segle XIV. S’havia format per derivació del verb fracassare, que significava ‘destrossar’. Però tots som deutors d’algú altre en els nostres èxits i fracassos. I també col·lectivament en la confecció del nostre lèxic. Els italians havien gestat el verb fracassare a partir del francés casser, anteposant-li el prefix fra-, ‘enmig’; i els francesos havien recorregut al llatí quassare, ‘fer trossos’. I així és, amb trossos i mossos, presos d’ací i d’allà, com hem anat confeccionant les nostres llengües.
