[27/06/2019]
El verb flipar té un ús marcadament col·loquial. Prové de l’anglés to flip, que originàriament significava ‘llançar una moneda cap amunt amb un lleuger impuls del dit polze’, però a nosaltres ens arribà en els anys noranta del segle passat amb un significat figurat, concretament el de ‘perdre el control per l’efecte de les drogues’. En anglés este significat estava associat a la construcció to flip out.
Però, per associació amb l’estat d’eufòria produït pel consum d’estupefaents, hem passat a usar flipar per a indicar que algú està molt entusiasmat amb alguna cosa o enormement sorprés. Manel Joan i Arinyó, en la seua novel·la Les nits perfumades, ja escrivia l’any 1998 que «va ser veure-la i començar a flipar!».
Com a curiositat, cal apuntar també que Flipper, el nom d’un dofí protagonista d’una popular sèrie televisiva, així com Flip, el saltamartí protector de l’abella Maia, són també de la mateixa família lèxica que flipar.
