[21/12/2022]
Cada època de l’any té associada una rebosteria típica. Per això diem: «Per Nadal, torrons!». I és cert. Almenys per a molts valencians, este producte és del tot imprescindible per a celebrar el Nadal com cal. Sense torrons, el Nadal no és complet. Però no sols amb torrons ens endolcim el Nadal. Cada lloc té la seua gastronomia típica. I en la varietat està el gust. En la comarca dels Ports, per exemple, hi ha també una gran tradició de menjar flaons en esta època de l’any. Els flaons són uns pastissets elaborats amb una massa feta amb farina, oli, anís, moscatell i sucre, farcits amb brullo i ametla en pols, ous, canella i mel.
La tradició dels flaons ve de lluny. El beat mallorquí Ramon Llull els cità en el Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill, conegut tradicionalment com a Blanquerna, obra escrita a Montpeller en 1283: «Li donà un flaó que menjàs en l’escola si li venia sabor de menjar». L’etimologia sembla reforçar esta via d’entrada de la paraula. Tot apunta que, efectivament, ens vingué del francés antic flaon, i que al francés havia arribat del fràncic germànic flado, a on tenia el significat genèric de ‘coca’. D’este mateix origen prové també la paraula flam. D’orígens comuns sorgixen productes ben variats. Siga com siga, si tenen ocasió, vagen per allí, a Morella o qualsevol dels pobles de la comarca, i entren a qualsevol forn a degustar els flaons acabats de fer. Deliciosos!
