[21/06/2018]
La paraula fisc prové del llatí fiscus. En l’antiga Roma este vocable s’utilitzava de manera genèrica per a referir-se a un cabàs fet amb juncs o vímens entrelligats; però amb el temps esta cistella anomenada fiscus experimentà una especialització funcional, que feu que el seu ús es restringira per a guardar els diners provinents de la recaptació d’impostos destinats a l’aerarium, ‘erari’.
En una operació metonímica, consistent a substituir el continent pel contingut (molt habitual en la formació de nous significats), la paraula fisc anà assimilant-se, en primer lloc, al conjunt dels recursos financers de què disposa un Estat, és a dir, allò que actualment es coneix com a tresor públic. I, més modernament encara, per extensió també ha passat a designar el conjunt d’organismes públics que s’encarreguen de gestionar la recaptació d’impostos o gravàmens.
