[07/11/2017]
El terme fetitxe té una història tortuosa. Els valencians l’hem agafat del castellà fetiche; el castellà, per la seua banda, l’havia pres del francés fétiche. Fou l’erudit francés Charles de Brosses qui el divulgà a partir del llibre Du culte des dieux fétiches, publicat en 1760, en què comparava alguns aspectes màgics de les religions africanes amb els de la religió de l’antic Egipte. Però la paraula fétiche no era tampoc una creació francesa, sinó que provenia de l’italià feticcio, que al seu torn l’havia adaptat del portugués feitiço, on significava ‘màgia, enxís’, i que l’havia pres d’una llengua africana.
El sentit originari de la paraula fetitxe al·ludia a un objecte adorat com a ídol en les civilitzacions primitives. Però, eixamplant aquell sentit originari, actualment s’usa cada vegada més per a referir-se a un objecte que, sense tindre unes connotacions sexuals, desperta impulsos eròtics.
