[14/11/2018]
Amb la paraula fesol es fa referència a un llegum en forma de renyó, contingut en tavelles aplanades d’una planta herbàcia de la família de les papilionàcies. En la gastronomia valenciana, l’arròs amb fesols i naps és un plat molt típic. Teodor Llorente li dedicà un poema en què expressa l’alta valoració que en tenia: «“Si fores el rey d’Espanya, ¿què dinaries tu vui?” […] “¿Pues, no hu saps? […] Arròs en fesols y naps”».
La paraula fesol prové del llatí faseŏlus, i este del grec phásēlos, amb què es designava originàriament un tipus de barqueta allargada, semblant a una canoa. La similitud amb la forma de la baina feu que es traslladara analògicament al nom del llegum. En castellà, tot i que les formes més habituals per a designar este llegum són judía y habichuela, en molts països d’Amèrica és conegut com a frijol, resultat de l’aspiració de la s de l’antiga forma frisol, pronunciació característica dels dialectes andalusos i extremenys.
