[05/04/2022]
El sentit originari de la paraula fellonia, tal com es desprén del fragment transcrit més amunt, al·ludia a un sentiment de forta indignació, assimilable a la ira. Però prompte passà a utilitzar-se més específicament per a referir-se al comportament del vassall que incomplia les obligacions que tenia contretes amb el seu senyor. Esta falta de lleialtat era considerada una ofensa greu. D’acord amb la rígida estructura de la societat feudal, el sentiment de traïció despertava arravataments d’ira en el senyor, que es traduïen després en l’aplicació d’un suplici sever al vassall rebel. Hi ha un desplaçament sinestèsic a partir de l’evident relació de sentiments concatenats.
En l’actualitat, el vocable fellonia ha passat a utilitzar-se com a sinònim de deslleialtat, però no de qualsevol classe de deslleialtat, sinó molt especialment la d’aquells càrrecs polítics que, en un moment crític, quan el líder del partit que els nomenà està en hores baixes, passen a aliar-se amb el seu rival, sovint sense cap afany de traïció sinó per pura supervivència.
