[11/05/2020]
La paraula fase prové del grec phásis, que derivava del verb phaínō, ‘aparéixer’, i que s’aplicava en un primer moment a les diverses fases de la lluna. En valencià, ni que siga de manera ocasional, el substantiu fase apareix usat per primera vegada en 1500, en Lo Cartoxà, obra de Joan Roís de Corella editada recentment per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: «segons los mesos lunars que ells conten […] aquesta se nomenava fase, que vol dir ‘trànsit’». La datació consignada és en este cas una dada molt rellevant, ja que fins ara la primera data registrada de la paraula fase era de 1868, que apareix concretament en el Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la llengua catalana, de la Societat de Literats. Fins i tot en castellà, el primer registre lexicogràfic d’este terme astronòmic és de 1787.
I, amb el temps, com és evident, la paraula fase ha anat ampliant-ne més i més el significat, sempre amb la idea subjacent d’un estat transitori pel qual passa una cosa o un ser viu en el seu curs o el seu desenrotllament.
