[24/09/2020]
Amb la paraula faristol (pronunciada amb o oberta) es fa referència a un suport de fusta o d’altres materials, amb peu o sense, en forma de pla inclinat, a on es posa un llibre o uns papers per a llegir-los amb més comoditat. La forma equivalent del castellà (també usada col·loquialment en valencià) és atril, si bé antigament també era habitual facistol, variant que apareix reiteradament en textos valencians antics.
Este vocable ens arribà a través de l’occità faldestol, que l’havia pres al seu torn del fràncic faldistôl, a on tenia el significat de ‘cadiral plegable’. Era, en definitiva, un seient ample, amb braços però sense respatler, que usaven els monarques o els bisbes en alguns actes. Partint del mateix ètim i preservant el significat originari, s’ha mantingut la forma faldistori.
Però, en l’evolució patrimonial de la paraula, per la similitud formal que presentava, faristol passà a designar un suport en què es posava el missal o les partitures que el cor usava per a cantar. Així és com consta en el Libre de antiquitats, a on Pere Martí, sotssagristà de la seu de València, anotava en 1525 que «aprés anaren a l’altar major, a hon havia un fasistol ab un missal ubert».
